Neixen Ganàpia i Cigronet
L’egarenc Francesc A. Izquierdo escriu uns Pastorets propis. La premsa els anunciava com «el más importante espectáculo navideño».
Llegeix-la: Neixen Ganàpia i CigronetHistòria i arxiu
De Bato i Borrego a Ganàpia i Cigronet: qui va escriure els Pastorets de Sant Pere, com eren els d’abans i què en queda als calaixos. Anuncis de premsa, fotos d’escena, anècdotes i records de gairebé cent Nadals al carrer Major de Sant Pere.
L’autor
Terrassenc i membre del Casal de Sant Pere, Francesc A. Izquierdo va escriure Ganàpia i Cigronet, que el Casal va estrenar el Nadal de 1949. Fins llavors, a Sant Pere s’hi feien els Pastorets de sempre: La llum de l’Establia i, sobretot, Bato i Borrego.
Amb el seu text, Terrassa va tenir per primera vegada uns Pastorets escrits per un autor de la ciutat. Hi va posar dos personatges ben de casa: Ganàpia, el mosso d’una masia catalana de principis del segle XX, i Cigronet, la pubilleta, que per art de la màgia del Nadal van a parar a Betlem la nit que neix Jesús.
A la premsa de l’època el seu nom surt sovint en castellà, Francisco A. Izquierdo. Setanta-set anys després, el Grup PAM Teatre continua fent el seu text a la Sala Crespi.
Cronologia
Uns joves de la parròquia de Sant Pere fan Pastorets. D’aquí neix la idea d’un casal.
El 19 de març s’inaugura el Casal Popular de la parròquia, al carrer Major de Sant Pere.
Primeres representacions al Casal, amb La llum de l’Establia.
S’estrena Bato i Borrego, que comparteix cartell amb La llum de l’Establia: Nadal, Cap d’Any i Reis.
Els Tres Reis també hi feien cap: a la quitxalla que anava als Pastorets, li portaven obsequis.
Es tornen a fer Pastorets: Bato i Borrego o La rosa de Jericó, de Folch i Torres.
Torna Bato i Borrego, en la versió tradicional. La premsa l’anuncia en castellà, i el Casal hi surt com a Centro Parroquial de San Pedro.
Estrena de Ganàpia i Cigronet, el text de Francesc A. Izquierdo. Uns Pastorets de Terrassa, escrits a Terrassa.
En una assemblea de socis es discuteix si noies i nois poden actuar junts. Algú ho troba «diabòlic». Fins llavors, els papers de dona els feien homes.
L’obra es fa durant anys, amb alguna aturada. Anselm Marcet és tant de temps Llucifer que el crític Carles Puig el bateja com «el dimoni gros de Terrassa».
S’inaugura la Sala Crespi, que porta el nom del rector Jaume Crespi.
Es fa Lluquet i Rovelló, de Folch i Torres.
El Grup PAM Teatre recupera Ganàpia i Cigronet pels 60 anys de l’estrena.
Temporada 2026–2027, a la Sala Crespi. Mira les funcions
Històries de pastors
Personatges, anècdotes i notícies dels Pastorets de Sant Pere, des del 1949 fins avui.
L’egarenc Francesc A. Izquierdo escriu uns Pastorets propis. La premsa els anunciava com «el más importante espectáculo navideño».
Llegeix-la: Neixen Ganàpia i Cigronet
Anselm Marcet va fer de Llucifer tants anys que el crític Carles Puig el va batejar així per sempre.
Llegeix-la: El dimoni gros de TerrassaEls papers femenins els feien homes, i en una assemblea un repartiment mixt va ser qualificat de «diabòlic».
Llegeix-la: Quan barrejar nois i noies era «diabòlic»Àlbum de fotos
Arrossega el control per passar del 1954 al 2012. Cada foto s’amplia si la toques.


Tens fotos dels Pastorets de Sant Pere? Els àlbums de casa són el millor arxiu que tenim. Escriu-nos i les afegirem amb el teu nom: pamteatre2025@gmail.com.
Les fotos són dels seus autors i propietaris, i surten aquí per explicar la història dels Pastorets de Sant Pere. Si n’ets l’autor i vols que en canviem el crèdit o que la retirem, escriu-nos.